L'1 de novembre de 1905 es funda l'Ateneu Deportiu, però no serà fins el 1913 quan es comença a gestar la secció de futbol. El 31 de març es fa efectiva la compra dels terrenys de l'Horta d'en Donatiu (el camp de "La Corxera" i a l'abril ja es fa la convocatòria de jugadors. El primer partit de futbol oficial a St. Feliu, però, el juguen el Palamós i l'Strong de Girona el 24 d'agost del 1913 (4-0). La secció de futbol de l'Ateneu es constitueix oficialment el setembre del 1913, i de seguida es juga un primer partit amistós, contra el Cassà (2-2). La història, però, recull com a primer partit oficial de l'aleshores Ateneu Deportiu Guixolenc un Ateneu- Cassà del 15 de febrer del 1914 (2-3), i per això es considera l'Ateneu fundat el 1914 tot i que no seria una dada del tot exacta. El 1916 es viu el primer moment memorable del futbol guixolenc, quan per la festa major (1 d'agost) es juga un derbi amistós entre el Barcelona i l'Espanyol al camp de la Corxera. El camp es va omplir, es varen instal·lar llotges i cadires improvisades i, com a curiositat, el matx va acabar amb empat a 1. Per culpa d'això, i com que encara no s'havia inventat ni la pròrroga ni els penals, no es van repartir les carteres de suro que hi havia com a premi per al vencedor. És una primera etapa d'esplendor que es confirma amb la Copa Maura del 1917 i els quatre campionats provincials consecutius del 1919, 1920, 1921 i 1922.
El primer "cant del cigne"; anys 20 i 30
El 1922, l'Ateneu Deportiu es proclama Campió de Catalunya de 2a Categoria. Al camp del FC Barcelona, el Guíxols derrota "in extremis" l'Atlètic Sabadell per 2 a 1. Semblava que l'esplendor de l'Ateneu no tenia aturador, més quan un dels seus jugadors més emblemàtics, Conrado Portas i Burcet "Rado", va fitxar el juliol del 1925 per l'Espanyol i va ser dos cops internacional amb Espanya. Però res més lluny de la realitat. El 1927, l'Ateneu desapareix i es funda el Centre d'Esbarjos I Deports Atlètics (CEIDA). Però el 1929, es ven el camp de l'Horta a "La Corchera Catalana" i el CEIDA desapareix. El 1930 es funda la penya GAAV (Guíxols Avant Avant Visca), que només juga amistosos. No serà fins el 1932 que Sant Feliu retrobarà el futbol de competició amb el Casal dels Esports, que en principi havia de jugar al camp de Vista Alegre però que al final llogarà a la família Castelló el camp de la Carretera de Palamós (en servei fins el 1980). El 1934, el Casal es proclama campió provincial, però ho fa amb un equip de jugadors de fora de Sant Feliu ("asos" i "velles glòries", seogns la premsa de l'època) que de seguida causa problemes econòmics i la desaparició del Casal el 1935. Fins la Guerra, només hi haurà amistosos amb penyes de la ciutat com la Federació de Joves Cristians de Catalunya (els "fejocistes").
La postguerra
El 1939 es recupera el futbol de club a Sant Feliu amb una entitat de nom explícit: "Sociedad Deportiva de la FET y las JONS", que l'agost del 1939 canvia el nom per "Iecsalis FC". Només jugava partits amistosos. El 1941 desapareix el Iecsalis i es funda la Unión Deportiva Guixolense, mentre comença a agafar volada el futbol de base gràcies a la tasca del mestre sr. Mas al col·legi Gaziel. En surten diversos equips entre els quals va arribar a destacar l'Hèrcules CD. El 1942 desapareix el Guixolense i es funda el Club Canela, que el 1943 canvia el seu nom poc esportiu dos cops: Deportivo Fénix i Club de Fútbol Guíxols, antecedent de l'actual Ateneu. Al principi han de començar jugant en un camp de futbol a Sta. Cristina fins que finalment el 1944 es pot tornar a condicionar el camp de la Carretera de Palamós i el futbol a Sant Feliu torna a la seva seu habitual. Durant els anys posteriors, el Guíxols es caracteritzarà per ser sempre un equip capdavanter.
Una nova època d'esplendor
El 1946, el Guíxols es proclama campió provincial i puja a Primera Regional B. Arriba a jugar semifinals del Campionat de Catalunya però renuncia a continuar per motius econòmics. El 1948, el Guíxols és sotscampió de la Primera Regional B i juga la promoció d'ascens a Primera Regional A, però perd contra l'Agramunt. El 1951, el Guíxols finalment puja després de ser campió de grup i derrotar el Valls en la promoció d'ascens. El 1955, s'aconsegueix el campionat de Primera Regional A, i es juga la fase d'ascens a Tercera però no es supera. Finalment, el 1956 s'aconsegueix el primer ascens a Tercera, per una reestructuració de grups que fa la Federació Espanyola. S'hi estaran tres temporades, fins el 1959, i curiosament el Guíxols baixarà també per raons administratives, en aquest cas el descens compensat del Girona FC. El 1961, el Guíxols torna a Tercera com a sotscampió de grup. El 1963 es retorna a Primera Regional en mig d'una situació de crisi; la majoria de l'equip era de Barcelona i fins i tot els entrenaments es feien al camp del Júpiter, la qual cosa deixa el club amb força problemes econòmics. El mateix estiu, però, Enric Descayre pren les regnes del club i es recupera l'estabilitat. L'any 1964, el Guíxols guanya el Trofeu Moscardó, un trofeu que en aquella època havia esdevingut molt prestigiós i que enfrontava equips catalans de categories inferiors. Es derrota el Reus en la final, després que el primer partit acabés en empat després de pròrroga i penals (no s'havia inventat la mort sobtada). La Federació decideix que per resoldre el trofeu es juguin dos partits més, un a cada camp, però el Reus no es presenta al primer partit i el Guíxols es campió. És just quan el club celebra el seu 50è aniversari i recupera el nom Ateneu Deportiu. El 1967, es torna a assolir l'ascens a Tercera Divisió després de superar l'Igualada, el Prat, el Mataró i l'Andorra en la fase d'ascens (recordem que la Segona B no es crea fins el 1980, per tant no és del tot cert que l'actual sigui el millor Guíxols de la història), es planta gespa al camp de la Carretera de Palamós i es construeixen unes noves graderies que donen al camp un aspecte immillorable. Però els dos anys que el Guíxols passa a Tercera no passen de ser un "cant del cigne"; en temporades successives, i tot i que s'intenta maquillar la davallada amb iniciatives com la instal·lació d'il·luminció artificial al camp de la Carretera de Palamós (juny del 1970), la gespa es podreix i el Guíxols cau fins la Segona Regional.