Fins fa uns anys, l'única penya de seguidors organitzada que tenia l'Ateneu era la "Grada Jove", que se situava a cada partit al gol de la ronda Narcís Massanas. La "Grada Jove" es va formar l'any 1995, i tenia com a element diferencial que no entrava al camp i aprofitava la pineda que hi ha darrere el gol de la carretera de Tossa per animar des d'una posició "elevada". D'aquí el nom de Grada Jove, evidentment un nom amb molt sentit de l'humor! La temporada passada, la Grada Jove animava amb càntics, pancartes i timbals ja des de l'interior del camp. En aquell sector del camp, la Grada Jove també rebia el suport, amb les seves banderes, del soci "Txema" Vila, un dels animadors més actius que hi ha al Josep Suñer ara mateix! També es va donar l'animació esporàdica dels amics del "pitxitxi" Òscar Serrano; especialment recordada va ser la seva actuació en un partit en què portaven una pancarta amb la llegenda "Òscar Serrano, pitxitxi: 18". Serrano va "mullar" i immediatament, amb un esprai blanc, la pancarta va passar a tenir la llegenda "Òscar Serrano, pitxitxi: 19".
En la penultima estada del Guíxols a Tercera (la temporada 95-96), un grup de socis encapçalat per Ramon Brujats i Pepe Ríos va formar la "Penya Peix Blaugrana Ganxó", que durant uns mesos es va mostrar força activa (organització de viatges, edició de butlletins, llançament de petards, pancartes, comercialització de gorres, etc.) però la manca de suport que va rebre per part dels socis va significar la seva fi. També aquella temporada, un grup de socis encapçalat per en Jordi Budó (en "Jordi de can Toni") va fer-se notar lluint gorres grogues sempre que venien al Josep Suñer, i es van batejar com la "penya del Limón", però no se la pot considerar una penya d'animació organitzada. Amics del jugador Jordi Sala van fer samarretes amb la foto del jugador i es van constituir en la "Penya Sala" en el Guíxols- Santboià de la temporada 94-95, decisiu per l'ascens del Guíxols a la Tercera Divisió.
Destacar també que en la promoció en què el Guíxols va perdre la categoria Preferent (temporada 86-87), just davant del bar de l'antic camp de la Corxera s'hi va penjar una pancarta on es llegia: "La Junta ha anat malament, però el Guíxols a Preferent", signada per l'efímera "Penya la Figuera".
El Guíxols pot presumir d'haver tingut tres internacionals absoluts al llarg de la seva història. El primer (podeu veure-ho amb més detall a la secció d'història) va ser el defensa Conrad Portas i Burcet, en "Rado", que va defensar la samarreta de l'Espanyol i de la selecció estatal a finals dels anys 20. El segon internacional absolut era Charly Oppong, un davanter de Costa d'Ivori que el Guíxols va fitxar el 1990 sota la presidència d'Albert Descayre. Charly va provar sort amb diferents equips de preferent catalana i valenciana "com a trampolí per jugar a Segona Divisió", segons ell mateix va dir com va arribar a Sant Feliu. El tercer internacional no és un jugador; és un preparador físic. Carlos Lorenzana, antic ajudant de José Antonio Camacho a l'equip espanyol, va ser jugador del Guíxols a finals de la dècada dels 70. El quart internacional absolut va ser Marc Crosas; fill de futbolista de l'Ateneu, aquest jove organitzador es indiscutible aquesta temporada al Barça B i ja ha estat internacional espanyol en les categories inferiors.
Històricament, la rivalitat més acèrrima del Guíxols sempre ha estat amb el Palamós. L'ascens del Palamós a Segona, però, va diluir aquesta rivalitat, que es va desplaçar progressivament cap al Palafrugell, més quan en un Guíxols- Palafrugell (2-2) l'Ateneu va perdre un ascens a Tercera la temporada 91-92. Actualment, però, el Palafrugell torna a ser un club "amic", en gran part per la presència fa un temps a la banqueta d'una persona fora de sèrie i un destacadíssim exjugador de l'Ateneu, com és en Domènec Torrent. La rivalitat amb el Palamós semblava que es començava a recuperar amb el retorn del Palamós a Tercera (i amb algunes declaracions fora de to dels directius palamosins), però el Palamós ha pujat a Segona B (i el Guíxols ha baixat) i el derbi per excel·lència, tot i la presència de persones residents a Sant Feliu que han intentat reflotar el Palamós, no es produirà.
Mai hi havia hagut, que es recordi, una rivalitat tan intensa amb el Girona com la que hi havia fins fa poc. Tot va començar amb un partit de la temporada 97-98, amb tots dos equips a Primera Catalana. En un partit duríssim al Josep Suñer, el Girona necessitava guanyar per aconseguir l'ascens però l'Ateneu, en un partit èpic, va empatar a 1 tot i acabar amb 9 jugadors. Al final del partit, l'aleshores tècnic del Girona Pere Gratacós va fer unes dures declaracions contra el Guíxols ("si continuen jugant així ja els veig a Preferent", va dir) que van encendre la família guixolenca. A partir d'aleshores, es van succeir els creuaments de declaracions entre uns i altres; que si els directius del Girona havien tingut un tracte lamentable envers els del Guíxols en un partit a Montilivi, que si Xavi Lozano havia tingut problemes per accedir a la banqueta, etc. Això va fer que s'establís una ferma rivalitat entre els dos equips.
Quan semblava que aquesta rivalitat semblava tornar a diluir-se (de fet l'Ateneu va fitxar tres jugadors procedents del Girona), el Girona va contractar la temporada passada un entrenador de mal record pel Guíxols: Pep Moratalla. La temporada 94-95, el Guíxols es jugava un ascens al Josep Suñer contra el Santboià que aleshores entrenava Moratalla. Els del Baix Llobregat no s'hi jugaven res i el partit havia de ser una festa, però el Santboià va fer un partit completíssim i va arrencar un empat a zero que no servia per res ni a un ni a l'altre. Afortunadament, aquest 0 a 0 no va impedir l'ascens perquè el Guíxols va pujar a Tercera igualment. També ho va fer Moratalla, que aquella temporada va passar a entrenar l'Europa i per això va visitar de nou Sant Feliu. En aquell partit (3-3, amb una gran actuació de Marc Villacampa) una gran pancarta presidia la lateral del Josep Suñer: "Moratalla, no tens paraula", amb un insult que no reproduirem. D'allò ja en fa uns quants anys, però això no vol dir que els Girona- Guíxols tornessin a ser partits calents. Això sí, s'ha d'esperar que sempre dins els límits de la correcció i l'esportivitat.
- Al sector de la tribuna més pròxim a la pineda s'hi sol asseure un aficionat, que porta dentadura postissa, i que acostuma a ser dels que més descarrega les seves ires contra l'àrbitre. En un partit quan encara no hi havia gespa artificial, i tot el camp era de terra, l'àrbitre ho feia tan malament que aquest soci de l'Ateneu va anar tot empipat cap a la barana de la tribuna per esbravar-se. Amb tanta energia que la dentadura li va caure al terra, just darrere la banqueta del Guíxols. Tot i l'engrut sorrenc que envoltava l'esmentada dentadura, l'aleshores encarregat del material (l'entranyable Toni Bañeras, a qui saludem afectuosament des d'aquí), ni corto ni perezoso, li va retornar la dentadura sense embolcall ni res. I preferim no continuar...
- El mateix aficionat va assistir a un Guíxols- Gramenet B amb una evident dosi de pessimisme. "Total... perdrem... marxaré a la mitja part i així no em perdo el resum d'El Cor de la Ciutat", va anunciar. A la mitja part el Guíxols guanyava 4 a 0. "Saps què...? Potser em quedo, per una vegada", va cridar a tothom qui el vulgués sentir. A la mitja hora de la segona part, el resultat era de 5 a 3. "Nois, sabeu què?", va concloure el nostre home. "Que me'n vaig igualment!".
Recordeu Sergio, un davanter de Barcelona que el Guíxols va tenir a mitjans dels 80? El seu fill és Sergio García, l'actual davanter del Saragossa. Més sòlida relació amb Sant Feliu tenen dos nanos de la ciutat que han jugat amb els equips inferiors del Barça; Marc Crosas i Pol Busquets, el fill de Jordi Busquets, que fa poc va deixar l'Escola.
- Cliqueu sobre la imatge amb el botó dret de la rata. Seleccioneu "guardar como" i graveu en el vostre ordinador, allà on us vagi millor.
- Després feu "Inicio", "Configuración" i "Panel de control". Un cop al "Panel de control", feu doble clic a "Pantalla" i posteriorment cliqueu una sola vegada a "Examinar". Busqueu en els vostres directoris l'arxiu i seleccioneu-lo.