Eleccions al Parlament de Catalunya 1932
|
Eleccions al Parlament de Catalunya 1932
|
|
Veure Catalunya1931-1936 (totes eleccions) *** Veure Resultats per circumscripcions *** Veure Diputats del Parlament de Catalunya 1932 *** Veure Governs de la Generalitat 1931-1939
| Esquerra Catalana | ERC, USC, PRDF, PRA, UC | 224.800 vots |
47,1 % |
67 |
| Lliga (Concòrdia Ciutadana) | Lliga Regionalista, Unió D.de C. | 138.500 vots |
29,0 % |
17 |
| Coalició d’Esquerres (Concòrdia Catalana Republicana) | PCR (ACR), PRRS, PCAR(AR) | 39.100 vots |
8,2 % |
1 |
| PR Radical | PR Radical | 25.900 vots |
5,4 % |
|
| Dreta de Catalunya | Comunión Tradicionalista, Renovación Española | 15.000 vots |
3,1 % |
|
| Bloc Obrer i Camperol | Bloc Obrer i Camperol | 11.000 vots |
2,3 % |
|
| Extrema Esquerra Federal -P.S.R. | Extrema Esquerra Federal, P.Socialista Revolucionari | 6.400 vots |
1,3 % |
|
| PRD Federal (només Barcelona cap.) | PRD Federal | 2.900 vots |
0,6 % |
|
| P.Comunista de Cat. | PCC (PCE) | 1.700 vots |
0,4 % |
Candidats aillats d’altres partits: PNC 700 vots, PSOE 500 vots, Concòrdia Espanyola 100 vots, Estat Català-P.Proletari, 100 vots.
Elecció dels Presidents de la Generalitat
14 de desembre de 1932:
Francesc
Macià (
) 63 vots - Raimon d'Abadal (Lliga) 11 vots
- abstencions i absents 11
1 de gener de 1934:
Lluís
Companys () 56 vots (ERC,USC, PCR) -
en blanc 6 (PNRE) - absents 22 (Lliga)
9 de novembre de 1937:
El Parlament aprova una resolució no de llei que estableix
la prórroga del mandat del President Lluís Companys
() per 48 vots a favor
(ERC, PSUC, PRA, ACR) i 1 en contra
(UDC)
Presidents del Parlament
Des del 6 desembre 1932: Lluís Companys - dimiteix en ser designat Ministre de Marina
Des de 20 juny 1933 Joan Casanovas
L'octubre 1934 el Parlament de Catalunya és suspès pel Govern de la República; reprèn les sessions el febrer de 1936.
Des de l'u desembre 1938 Josep Irla
En l'exili és substituït el 1949
per Manel
Serra i Muret 
(en funcions) i el 1954
per Francesc
Farreras (mort el 1979)
Resultats per partits
Esquerra Marxista i Anarquista:
|
Joan Comorera | 5 |
Forma part d’Esquerra Catalana. En el període 1932-1933 va estar fusionat amb el PSOE. |
|
Joaquim Maurín | - |
Es presenta en solitari |
|
Salvador Sediles | - |
Proper a l’anarquisme. Es presenta amb el P.S. Revolucionari |
|
- |
Delegació catalana del P.Comunista de España |
Republicans d’esquerres:
|
|
56 (55) |
Encapçala la coalició Esquerra Catalana a Barcelona i Tarragona, i es presenta sola a Girona i Lleida |
|
|
1 |
Escollit amb EC a Barcelona (prov.). També candidats propis |
|
Joan Soler i Pla | 1 |
Forma part d’Esquerra Catalana |
|
|
- |
Delegació catalana del PRRS. Es presenta amb el PCR i el PCAR en la Coalició d’Esquerres i Concòrdia Catalana Rep. |
|
- |
Delegació catalana d’Acción Republicana. Es presenta amb el PRRS i el PCR en la Coalició d’Esquerres |
Republicans radicals i nacionalistes catalans de Centre:
|
Lluís Nicolau d’Olwer | 1 |
Fusió d’Acció Catalana i Acció Catalana Republicana. Encapçala la Coalició d’Esquerres i la C.C.R. |
| P. R. Radical | Alejandro Lerroux | - |
Sucursal catalana del PR Radical. A Lleida, amb la Lliga. |
| P. Radical Autonomista | J. Simó | 4 |
Escissió del PR Radical a Tarragona. Es presenta amb EC |
Catalanistes de Dreta:
| Lliga Regionalista | Francesc Cambó, Raimon d’Abadal | 16 (15) |
Encapçala Concòrdia Ciutadana, Unió Ciutadana y Front Proporcionalista Republicà. |
| Unió Democràtica de Catalunya | M. Carrasco i F. | 1 |
Forma part de Concòrdia Ciutadana (amb la Lliga) |
Dretes:
|
- |
Encapçala Dreta de Catalunya i Coalició Catòlica. A Tarragona va amb la Lliga | |
| Renovación Española | - |
Monàrquics. Forma part de Dreta de Catalunya i C.Catòlica |
Resultats per circumscripcions
| % vots i diputats per coalició | Barcelona capital | Barcelona província | Girona | Lleida | Tarragona |
| Extrema Esquerra Federal PSR | 0,7 | 2,0 | 4,4 | ||
| P.Comunista de Catalunya | 0,7 | 0,1 | 0,3 | 0,2 | |
| Bloc Obrer i Camperol | 1,3 | 1,5 | 2,5 | 5,3 | 2,3 |
| P.S.O.E. | 0,4 | 0,2 | |||
| Unió Socialista de C. | |||||
| Esquerra Republicana de C. | 41,8 19 | 55,4 15 | 52,0 11 | 54,1 11 | 36,2 11 |
| Unió Catalanista | |||||
| P.R.D. Federal | 2,1 | ||||
| P.Català d'Acció Rep. | |||||
| P.R.Radical Socialista | |||||
| P. Catalanista Republicà | 10,9 | 6,1 | 29,4 1 | ||
| P. Radical Autonomista | |||||
| P.R. Radical | 12,9 | 4,8 | 1,0 | ||
| Lliga Catalana | 24,2 5 | 31,2 4 | 27,1 3 | 40,1 3 | 30,6 2 |
| Unió Democràtica de C. | |||||
| Comunió Tradicionalista | 4,1 | 4,3 | 5,6 | ||
| Renovación Española |
A Barcelona ciutat, també P.Nacionalista Català 0,5%, Concordia Española 0,1%, Estat Català-P.Proletari, 0,1%
Les coalicions que es formen són:
| Esquerra Catalana | Concòrdia Ciutadana | ||
| Concòrdia Catalana Republicana (Tarragona:Coalició d'Esquerres) | Front Proporcionalista Republicà | ||
| Dreta de Catalunya (Girona:Coal.Catòlica) | Unió Ciutadana |
| Diputats per partit | Barcelona capital | Barcelona província | Girona | Lleida | Tarragona |
| Unió Socialista de C. | 2 | 2 | 1 | ||
| Esquerra Republicana de C. | 16 | 12 | 11 | 11 | 6 |
| Unió Catalanista | 1 | ||||
| P.R.D. Federal | 1 | ||||
| P.Català d'Acció Rep. | |||||
| P.R.Radical Socialista | |||||
| P. Catalanista Republicà | 1 | ||||
| P. Radical Autonomista | 4 | ||||
| P.R. Radical | |||||
| Lliga Catalana | 5 | 3 | 3 | 3 | 2 |
| Unió Democràtica de C. | 1 | ||||
| Comunió Tradicionalista | |||||
| Renovación Española |
El seu partit es presentava també, i no va obtenir escons.
Canvis de diputats
El total d'escons va ser, en realitat, de 83, perquè dos diputats obtenen dues actes: Francesc Macià (ERC) i Josep Maria Tallada (LR)
La Unió de Rabassaires era un corrent dins d’ERC. El 1933 es constitueix en partit independent, que es presentarà sempre en coalició amb aquests.
El gener de 1933, alguns destacats líders d’ERC (com Lluhí, Xirau i Terradelles) deixen el partit i formen el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerres.
El febrer de 1933 la Lliga Regionalista canvia el seu nom per Lliga Catalana. En els anys següents, algun membres del partit passaran a la CEDA.
El 1933 el P. Catalanista Republicà recupera el seu antic nom d’Acció Catalana Republicana.
El 1933 es disol la fusió de USC i PSOE.
En produir-se l’escissió del PR Radical-Socialista (1933), la seva secció catalana segueix a Marcel.lí Domingo; en 1935 es fusiona amb Acción Republicana (representat a Catalunya pel PCAR), creant el partit Izquierda Republicana, que a Catalunya pren el nom de Partit Republicà d’Esquerra.
La Lliga va abandonar les sessions del Parlament de Catalunya de gener a setembre de 1934.
El Govern de la República va suspendre el Govern de la Generalitat i el seu Parlament des d’octubre de 1934 a febrer de 1936. Durant aquest temps, amb gairebé tot el gabinet Companys a la presó, el govern central va designar diversos Presidents (Veure)
El 1935 es fusionen el BOC i l’Esquerra Comunista (Andreu Nin) per formar el P.O.U.M. (Partit Obrer d’Unificació Marxista)
En la primavera de 1936, els membres del PNRE es reintegren a ERC. En canvi, en surt el grup Estat Català, de Josep Delmàs.
El 23 de juliol de 1936 neix el Partit Socialista Unificat de Catalunya per fusió d’ USC, PSOE, PCC i PCP.
En els primers mesos de la Guerra Civil, la composició del Parlament de Catalunya era: ERC 54 - Lliga Catalana 15 (que no van assistir a cap sessió) - PSUC 5 - P.Radical Aut. 4 - PRD Federal 1 - Unió Catalanista 1 - ACR 1 - Unió Democràtica de C. 1 - Estat Català 1
Veure Diputats del Parlament de Catalunya 1932
Veure Resultats per circumscripció
Veure Governs de la Generalitat 1931-1939
Veura Catalunya: Totes eleccions 1931-1936
Veure municipals 1931 i 1934
Anar a menú inicial (eleccions a Espanya 1869-2004)
Si coneixeu alguna informació complementària de les que aquí s'hi exposen, adreceu-vos a carlestrek@hotmail.com