Ascensio al Canigo des de Marialles

El dissabte ens vem trobar al aparcament del LIDL. Tot i que semblava difícil vem fer cabre toooootes les coses que dúiem en dos cotxes i cap a França!! Vem arribar a Puigcerda i d´aquí al Bourg Madame on agafàrem la N116 fins a Villafranche de Conflent, on ens vem trobar una rotonda i agafàrem la primera sortida que ens marcava cap a Casteil per la D116. Un cop aquí seguírem rètols i cap a Marialles, per una pista tota sinuosa. Ves aquí la sorpresa, la carretera estava tancada!!! Havíem trucat l´oficina de turisme preguntant per l´estat de les carreteres i fins i tot parlat amb la guarda del refugi guardat i ningú no ens hi va informar!!! QUE FUERTE,QUE FUERTE, QUE FUERTE!! En arribar al Coll de Jou a 1125 m, la carretera hi havia un rètol que posava que estava tancada amb una multa si t’hi trobaven en aquell camí, però la barrera estava oberta. Ja estàvem fent càlculs sobre quant costaria la multa si ho dividíem per cada un dels components del grup, el desnivell fins al refugi, els Km que n’hi havia fins dalt, què en faríem de les botifarres que havíem comprat... i miraculosament ens vem trobar uns 3.5 km més amunt al Coll de cavall mort a 1455m amb una altra barrera, però aquesta vegada sí, tancada de veritat. Vem trobar més gent que li havia passat el mateix i que havien decidit muntar la tenda en aquell punt. Com estàvem a uns 250m del refugi, vem decidir agafar els trastos "INDISPENSABLES" i pujar peu. Dos van ser els que van haver de baixar els teletransportadors baix i pujar de nou (GRÀCIES!!!).
Vem começar a pujar, carregats amb els frontals (alguns amb la varietat bucal) i amb gana (sort de la COCA de TONA que ens havíem menjat pel camí). Un cop dalt no hi vèiem res, el refugi estava buit, toooot per nosaltres!!! Ràpidament vem deixar trastos i l´encenedor oficial de xemeneies del grup s’hi va posar mans a l´obra (no sé què nassos li havien fet aquells troncs??) i després del parell de minutets per recuperar l´alè, tots mans a l´obra, uns van començar a preparar la teca i altres a donar un cop de mà als que venien del pàrking. Quan vem arribar DEUNIDÓ!!! A part de que semblava que una colla de hippies s´ havien tancat al refugi per a fer una fumada col·lectiva ja que la xemeneia no tirava prou, vaaaaja FESTIN!!! Sort que cadascú va interpretar el concepte de "INDISPENSABLE" a la seva manera pq a la taula hi havia: una OLLA de cigrons calenteta, dos ampolles de vi, una de cava, una altra de crema de licor, 3 truites de patates, una amanida, pa de kilo, botifarres, pastis de poma.... mmmmmmmmmmm Im-pressionant!!! La gent que anava arribant al refugi flipava!! MOLTES FELICITATS ALS CUINERS i GRÀCIES ALS PORTEJADORS!!! Un xic de sobretaula i a dormir!
A la nit es van sentir varis sorolls: el d´una cotorreta amb l´horari invertit que estava de subidón (com a bona muntanyera, jejeje), estossegades, Drs. Esteve, alguna roncadeta i sobretot una mena de trons que feia preveure que l’endemà seria una mica complicat.
A les 7 tocava diana, ja hi havia gent desperta feia estoneta, potser massa jalar? Potser nervis? Menjàrem un moix i cap amunt! Tot i els trons nocturns, no hi havia núvols que fessin preveure turmenta. Sortint a mà dreta i al mateix nivell del refugi vem trobar les marques del GR 10 i unes de grogues direcció sud que vem seguir a bon ritme. El camí era planet i fàcil. Travessàrem un pont de fusta sobre el riu Llipodera i vem continuar. Hi havia glaç pel camí de forma intermitent que feia enlentir el ritme però que era fàcil de passar per les vores no glaçades. Vem trobar un riu gelat que es podia passar fàcilment per uns troncs i un altre que vem pujar un xic per a passar-ho també sense problemes. Més amunt just avanç del riu Cadí si que ens vem posar els grampons, ja que hi havia molt desnivell i el gel lliscava molt. Alguns era la primera vegada que se’ls posaven, però en van fer molta via i van demostrar molta traça. Ja sense grampons continuàrem pujant i ens trobàrem un cartell que mostrava la bifurcació entre el GR 10 (recte) i el camí fins al Canigó a mà dreta (est) marcat en groc. Continuem caminant i ens ensopegàrem amb la cabana d´Aragó (a 2125m, de 3-4 places, un xic bruteta i sense res a l´interior). Feia 3 hores i poc que havíem començat a caminar pel que vem fer una mini parada tècnica, carregàrem aigua (últim lloc de l´ascenció que n’hi havia) i cap amunt! afluixant una mica la marxa doncs ara venia el desnivell fort. Després d´uns ziga-zagues ens trobem amb un trencall a la dreta (nord-est), cap al Pic de Barbet que algú va tenir la intenció de fer. Xino-xano i cap la temuda xemenia. El dia avanç, alguns de nosaltres patíem per com la pujaria el Fang, (el nostre estimat gosset que no para de fer-nos demostracions en totes les sortides de com parar en cas de lliscada en gel) i que ara ens mirava dalt de tot de la xemeneia amb cara d´indiferència. La majoria hi vem sentir tronar i al mirar al cel no hi havia cap núvol en especial. La xemeneia apart de 3 grimpadetes és com una escaleta fins al cim (a 2784m) i que el vem aconseguir tots després d´unes 5h de pujada. No hi vem veure ni dracs ni bèsties fantàstiques ni al Pare Nadal allà dalt, però si que hi havien unes vistes xules. Hi havia uns nuvarrots negres al nord-est contra vent i hi feia un xic de fred, així que vem fer un altre moix ràpid, foto de grup i cap avall.
Al descens, uns quants de nosaltres vem triar un altre dels camins poc concorreguts dels xiruques (principal instigadora en aquest cas) i vem trigar un xic més de temps, però bé, xino-xano i baixant. Hi havia algú un xic tocadillo, però que es va anar refent a mesura que avançàvem. Amb el relax de la baixada vem continuar sentint trons que s´acompanyaven d´alguna flaireta, i vem lligar caps: ELS CIGRONS!!! I llavors vem entendre pq alguns (o TOTS!!) de nosaltres de tant en tant s´acceleraven (jo inclosa, jejeje).
Vem continuar cap al refugi a buscar les coses que havíem deixat, i després d´unes 3h 30min al cotxes!!! que de forma misteriosa ens esperaven allà dalt (oooooooooooooooohhhh! en aquells moments MIL-LIONS de GRÀCIES!!) i cap a casa. En resum una sortida molt bonica, un sopar que te cags! (i mai millor dit) i el nostre bon rotllo, que fa que quan les situacions semblen complicades al cantó tens algú que sempre et dona un cop de mà, molts petonets i gràcies!!!

Al refugi lliure de Marialles es va organitzar una bona farra per carregar forces per l’en dema

Fins hi tot hi havia cava per brindar.

Al principi del recorregut hi havia forces trams gelats

Refugi Arago, situat al començament dels plans de Cadi

A la pagina principal els xiruques