A les 5’00h tocava el despertador, com que erem pocs vem estar apunt aviat i ens dirigim a la zona d’aparcament del Hospital de Benasque, ja estava força ple, menys mal que vem matinar, poc desprès van tancar la pista d’accés, ja que no hi havia masses places d’aparcament per que tot estava ple de neu.
Un cop a la cruïlla que anava cap al refugi de la Restanca i la zona d’Aigualluts vem veure unes traces que anaven per aquesta zona i vem pensar que algú hi ha pujat, em va semblar interessant questa zona per que ens estalviaríem el pas pels Portillons i tot el llarg flanqueig pel glaciar del Aneto.
Arribem a la zona on hi ha el refugi d’Aigualluts, hi ha una esplanada molt gran, el refugi queda mig amagat sobre un turonet a la dreta i és metàl•lic i al fons de l’esplanada ja comença la llarga pujada amb el Aneto al cap d’amunt.
Un cop creuada l’esplanada ens donem compte que ja no hi havia traces
vem anar progressant amb molt de compte avaluant totes les pendents, com que era d’hora la neu era força dura i no hi havia massa perill.
Tot estava molt carregat de neu, era impressionant
D'esquerra a dreta el Aneto, el coll de Coronas i el Pic de Corones.
Amb els esquís hi havia el problema que s’enganxava la neu a les pells fent que els esquís pesessin molt i hagis de fer un gran esforç per avançar.
