DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI DEL PR-V112 XIXONA-VIVENS-XIXONA

El recorregut s´inicia a l´entrada de Xixona segons s´hi arriba per la carretera N-340 (venint d´Alacant), pels voltans del parc del Barranc de la Font on existeix un plafó amb gràfics de l´itinerari. En aquestos plafons s´hi detalla una informació global del recorregut amb plànols de corbes de nivell, centre urbà de la ciutat i d´altres aspectes d´interés. Cal dir que dins de la ciutat no existeix cap senyalització, pel que els caminants s´hi hauran de fixar en els carrers per on han d´anar (punt 1).

Una vegada creuada la població arribarem a l´eixida de Xixona seguint la carretera local Xixona-Tibi i a l´encreuament de la carretera que es dirigeix fins la partida d´Alécua i Cotelles (cartell de Factoria Jijona SA).

En aquest punt comencen a ser visibles les senyalitzacions típiques d´una sendera de petit recorregut que ens portarà per les partides rurals de Cotelles, el Ruiet, Nutxes, fins la Font i Penyes de Roset (punt 3). Fins ací es tarda aproximadament 50 minuts des de Xixona.

Quan s´hi acaba la zona rural, el senderol s´endinsa als voltans de la serra de la Carrasqueta pel seu extrem oest i puja fins la Llibreria, penyal fragmentat i estratificat de tal manera que té aparença d´una pila de llibres amuntegats (punt 4).

El senderol segueix una gola entre barrancs i ens porta fins el Salt del Moro (punt 5). Des de la Font de Roset fins ací tardem 25 minuts.

Al Salt del Moro comença una costera no molt pronunciada però sí llarga, coneguda com la Costera d´Ibi, arribant a un camí forestal (punt 6) que ens porta còmodament fins la Font de Vivens (punt 7).

Des de la Font de Vivens, seguint les senyalitzacions, ens desplacem pel senderol que puja entre el bosc de pins blancs fins l´Alt de la Martina o del Saviar (punt 8).

A aquest punt s´inicia un fort descens pel Barranc de Castalla fins arribar a l´esperó nord de les Penyes de Roset on conflueixen els Quatre Barrancs (punt 9). Tornem a pendre el camí des del llit sec del riu i anem altra vegada fins la Font de Roset (punt 3).

El retorn fins Xixona es fa pel mateix camí que haviem seguit abans.
 
 

DESCRIPCIÓ NATURAL DEL RECORREGUT DEL PR-V112 XIXONA-VIVENS-XIXONA

La present ruta transcorre en la seua totalitat pel nord del terme municipal de Xixona, seguint el riu Coscó des de la població fins els cims on naixen el barrancs que els generen.

En el primer tram anem per aquest riu des de la població fins la Font de Roset (punt 3). Pel trajecte podem observar unes zones que abans foren mes riques i productives del municipi. Són antics regadius que s´abastien de les nombroses fonts naturals que naixen a les llomes properes (Penya Roja i Serra de la Carrasqueta). Entre les fonts que visitem (Alecua, Cotelles, Nutxes, Roset...) destaca la de Nutxes per l´abundancia i el frescor de les seues aigües. La resta ens serveix per abastirnos d´aigua pel trajecte, encara que el seu cabal ha mermat els darrers anys per l´explotació dels aqüifers d´on es nodreixen.

La vegetació en aquest tram consisteix en camps de regadiu amb horts de verdures i fruiters situats en bancals a les vessants del riu. La ribera està composta per una comunitat vegetal herbàcia lligada a l´activitat del pasturatge. La fauna que podem vore és la habitual en aquest tipus d´ecosistema: xicotets ratolins, fardatxos, sargantanes, serps i, sobretot, un gran nombre d´aus que li donen un interés especial a la primavera. Així és fàcil observar teuladins, carderneres, venderols, mussols, merles, rossinyols, paputs, cueretes, abellerols i d´altres.

El segon tram es situa entre la Font de Roset (punt 3) i la Font de Vivens (punt 7). Transcorre quasi en la seua totalitat per zones forestals situades sobre calcàries. El tipus de vegetació és de brolles i matolls amb zones de pi blanc. En l´ascenció fins l´Alt de la Martina o del Salviar, passarem del pis bioclimàtic termomediterrani amb condicions climàtiques més suaus, al pis mesomediterani situat als alts i ombries amb condicions climàtiques més extremes.

El tram del senderol que discorre entre les Penyes de Roset i la Penya Reona presenta un especial atractiu per la bellesa dels escarpats que les formen. L´anternança dels penyalars, la vegetació i els cingles rocosos el converteixen en un lloc ideal per a la cria i refugi de múltiples espècies animals. És freqüent observar les gralles de bec vermell entre aquestos cingles o escoltar el cant del búfol. Nombrosos pardals ronquers i de matoll envolten habitualment el caminant, essent un autèntic plaer detenir-se en aquest bell paratge a escoltar el seu cant. A partir del Salt del Moro pugem per la Costera d´Ibi seguint un antic camí reial amb abundància de pi blanc. La vegetació d´aquesta zona està caracteritzada per l´abundància de plantes arbustives com el ginebre, romer, coscolla, llentiscle, argelaga, farigola, estepa i d´altres. És també freqüent observar en aquestes zones el Tudons, perdius, conills, raboses i senglars.

En franquejar la rambla s´inicia el descens fins la Font de Vivens, on es podrà esmorzar i gaudir d´un descans al cor d´un inmens i frondós pinar, resultat de una repoblació duta a terme durant la dècada dels anys cinquanta. A la tornada, el senderol travessa el pinar pel seu interior. És interessant observar la vegetació que s´ha regenerat sota la capa arbòria, on apareixen espècies típiques de carrascar con ara la carrasca, llanes com la mare-selva, heura, vidiella i d´altres, símptomes de la regeneració de la vegetació potencial. En els darrers anys de dècada dels noranta han estat realitzades reforestacions amb alzines, amb la finalitat de regerar totalment el bosc que correspon a la vegetació potencial d´aquesta ombria.

En l´Alt de la Martina apleguem a la zona més elevada del senderol. La masa forestal es torna a aclarir i dominen de nou les especies arbustives destacant les que resisteixen millor l´exposició als agent atmosfèrics adversos com el vent. L´eriçó, la savina, el ginebre, la pebrella, la sàlvia són espècies molt abundants. En quant a la fauna, és freqüent l´albirament de l´àguila daurada així com també de grans herbivors, com l´arruí (ammotragus sp.) i el gat salvatge.