Bibliografia
a/e: golls@oocities.com
tendur
m Taula tapada de roba sota la qual es posa el braser.El diccionari no indica l'etimologia del mot. Segons Emili Casanova en «El lèxic de la Decadència en els estudis etimològics: el cas del DECAT de Joan Coromines» (dins d'Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, volum iii, 2003):
Més que de l'àrab tännur, provinent del turc tendîr 'braser encaixat sota la raula rodona, al voltant de la qual s'asseu la família, durant l'hivern per escalfar-se', crec que el mot s'ha de relacionar amb el verb tendre, com diu Coromines, o amb tenda.
Certament, la proposta d'Emili Casanova sembla ben agosarada, donada la semblança entre els referents turc o persa (veg. A Hebrew and English lexicon of the Old Testament, 1824; o també Gvilielmi Gesenii ... Thesavrvs Philologicvs Criticvs Lingvae Hebraeae Et Chaldaeae Veteris Testamenti, 1835) i el valencià. D'altra banda, no diu per què li sembla que cal revisar l'opció àrab. Segurament, l'hauríem de relacionar amb tenor (veg. la informació de Llorca Ibi per a tenor).
Amb tot, en el cas de tendur, la publicació Estudios de Dialectología Norteafricana y Andalusí (edna) (1998) comenta el següent:
tendur 'mesa de camilla' (val. documentado sólo en el s. xx): no puede obviamente derivar directamente del ár. tannūr 'horno' (de donde el cs. atanor). Prob. ha sido introducido por la emigración levantina a Argelia o al Sur de Francia, desde el fr. (cf. inglés ta/endour, tandoor), tomado del tr. tandor, del neop. tondur, que podría responder a una dsimilación del aram. tannūrā, fuente del ár. y del dialectalismo [...]
En el sentit que comenta este article, no he aconseguit tampoc documentar tenor 'calentor' abans del segle xx (no tinc a mà ara, maig del 2009, l'article de Llorca Ibi), terme que sembla que ha d'estar molt relacionat amb tendur.