Malgrat que els seus amics n'han parlat bastant bé i la premsa no s'hi ha cremat gaire (notes de premsa), fins ara no han tingut gaire èxit. Normal, tanmateix. I promet continuar escrivint, de tant en tant.

L'han comparat amb Pere Calders, George Orwell, el dimoni, Sergi Pàmies, Miguel Torga i Dante (exagerats); però ell prefereix comparar-se amb Raymond Carver... perquè beu.

I també perquè sobretot escriu narracions. Al disc dur de l'ordinador n'emmagatzema gairebé cent, però també un text que, de lluny, recorda una novel.la i altres textos que és difícil etiquetar. Durant molts anys del seu exili, va escriure un diari regular. De qualitat regular i d'escriptura regular (deia que tenia molta feina i que li quedava poc temps per a activitats que requerissin concentració i exigència). Ara ni això.