| HISTORIA DELS GRUPS D'ARMATS I MANAIES |
| POC A POC ANEM CONSTRUINT AQUESTA WEB PERDONEU LES MOLESTIES... |
| WEB'S RELACIONADES: |
| HA PARTICIPAT A LES TROBADES: |
| ESTAFERMS DE LA CONFRARIA DE SANT ANASTASI DE BADALONA |
| El dia 24 d'abril de l'any 1671 s'institueix a Badalona la Confraria de Sant Anastasi, patró de la ciutat. Segons la tradició, Anastasi va néixer a Lleida, va esdevenir soldat de la guàrdia de Dioclecià, i es convertí al cristianisme motiu pel qual va ser martiritzat i sepultat a la nostra ciutat a inicis del segle IV. |
| La primera referència documental escrita pel que fa a la participació dels soldats romans a la processó del dijous sant la trobem l'any 1701 al llibre d'actes de la Confraria de Sant Sebastià, que en aquell moment s'encarregava d'organitzar-los. En aquell moment eren anomenats «armats». |
| A inicis del segle XIX es fixa la terminologia amb que actualment es coneixen els soldats romans: «ESTAFERMS». Trobem l'origen d'aquest nom en la deformació de l'expressió que els badalonins exclamaven en contemplar la fermesa amb que desfilava la cohort romana -«que estan ferms!!»- deien. |
| Des de l'any 1940 i fins al 1973 el nombre d'estaferms superava la cinquantena. Uns anys després de la recuperació de la processó del dijous Sant la confraria de Sant Anastasi, revitalitzada el 1990, va estudiar la recuperació dels Estaferms. Gairebé tot el material i indumentària s'havia perdut i només es van poder recuperar una quinzena dels centenaris vestits. Actualment el vestuari està en procés de renovació seguint els patrons i el colors dels antics. Això fa que en aquests moments el nombre d'estaferms sigui només de 14. |
| Els Estaferms de la Confraria de Sant Anastasi participen a més de la processó del dijous de Badalona, a la recollida del Sant Sepulcre la tarda mateixa del dijous sant, a la representació de la Moixiganga el diumenge de Rams. L'any 2001 en celebrar-se el 330 aniversari de la confraria es va reinstaurar la Passada de Sant Anastasi amb la presència dels estaferms que escorten la imatge del patró |
| HISTORIA |
 |