ARMATS, QUE SON?
El cicle quaresmal té el seu punt àlgid per Setmana Santa. Durant aquesta setmana hi ha una sèrie de celebracions litúrgiques i tradicionals arreu de la nostra geografia. Dintre d'aquestes celebracions , les tenen més rellevància són les processons. Arreu del país n'hi ha moltes pràcticament a cada poble , vila o ciutat s'hen fan. Les processons són en certa manera la imatge plàstica del drama del calvari van precedides per una comparsa d'homes que figuren una tropa de soldats romans anomenats armats.
CONTINGUTS:
PRINCIPI
ELS ARMATS, QUE SÓN?
COM VESTEIXEN?
UN TAL JOAN MENAIES...
RELACIÓ DE MANIPULS
TROBADES D'ARMATS
Els armats formen part de les processons que se celebren el divendres de Dolor, el diumenge de Rams, el Dijous Sant o el Divendres Sant. Hem de dir que van ser un dels pocs elements que es van salvar de la prohibició d'anar personatges bíblics a les processons de Setmana Santa.Al reformarse los Estatutos de la Congregación en 1858 y prohibirse la concurrencia en la procesión de personajesbíblicos, granaderosimperiales que custodiaban el Santo Sepulcro y demás, entonces la jerarquíasuperioreclesiástica, autorizó la continuidad de la cohorte romana. (Programa de la Confraria de Sant Magí de Barcelona 1967. J. Salvat). Aquesta ordre no va ser efectiva fins l'any 1873-1872, ...En lo sucesivo no se observa la presencia de estos personajes y representacionesbíblicas en la Procesión del Santo Entierro. (Programa de la Confraria de Sant Magí de Barcelona 1976. J. Salvat).
MUSEU FOTOGRAFIC
ALTRES GRUPS
ENLLAÇOS / LINKS
VOCABULARI
AGENDA
NOVETAT
VIDEOS
NOVETAT
  Sembla ser que la creença generalitzada diu que aquest grup surt com escenificació evangèlica que representa els soldats romans que per manament del procurador romà Ponç Pilat van fer guàrdia després de la crucifixió per tal de vigilar el Sant Sepulcre, un cop enterrat Jesucrist, per comprovar si realment ressuscitaria com ho havia anunciat. el capità d'aquelles forces armades es deia Corneli i amb el temps fou elevat a la categoria de Sant. Generalitzant i malgrat d'alguna excepció, hem de dir que coneixem l'existència dels armats o manaies d?una forma documental a partir dels segles XVII i XVIII, si bé suposem que anaven a les processons molts anys abans.
Aquestes colles de soldats ficticis reben el nom "d'armats", encara que en algunes poblacions, sobretot a les comarques gironines, se'ls anomena  "manaies", com es el cas dels de la ciutat de Girona, els d'Amer, Banyoles.... i curiosament amb el nom de "maneges" els de la població empordanesa de Verges, tan coneguda per la singular Dansa de la  Mort
Ara bé com totes les coses a la vida el seu grau de popularitat es cíclic i han tingut en alguns indrets els seus alts i baixos, degut a circumstàncies del temps, les modes o la disposició de les persones a fer d'armat. fins hi tot en algunes poblacions s'ha tingut de recórrer a contractar i pagar un sou per  tenir gent disposada a sortir a desfilar.
Un altre dels aspectes a tractar és el de la composició de les cohorts romanes. Aquesta composició varia tot depenent del lloc i l'entusiasme de cada població,  Les ciutats com Girona o les viles com Banyoles, Camprodon, Sant Hilari de Sacalm... la seva composició és molt més complexa tant en estructura com en elements a les desfilades que no pas les formacions d'altres ciutats com Tarragona o poblacions com Montblanc, Riudecols, Riudoms, Vilaplana etc. Tot i així la seva espectacularitat es impressionant i no cal atendre tant sols el nombre de soldats de cada formació, sinó saber valorar altres detalls com musiques, evolucions, passos, vestuari......
 Les formacions d'armats estan generalment estructurades de la següent manera: un capità que rep també el nom de "Manaies" sobretot  a les comarques tarragonines, un trompeta d'ordres, timbalers i soldats llancers. En alguns indrets hi ha soldats a cavall, i en molts casos es fan acompanyar per autentiques bandes de música, amb marxes composades expressament per les desfilades dels grups. Un altre tret característic dels grups són les coreografies molts cops bastant diferenciades les d'un grup a l'altre, sempre acompanyades de forts cops de llança al terra i el toc particular dels timbals que'ls ajuda a marcar el pas.
Fer d'armat exigeix hores i hores d'assaig i sacrifici que després tan sols es veurà recompensat amb l'admiració de qui contempla les seves llargues desfilades. Aquesta feina feixuga de fer l'armat ha donat l'origen a frases com caminar més que un armat, dons moltes de les processons on desfilen, comencen a primeres hores de la tarda i no acaben fins ben passada la mitjanit.